La terra plana

Dilluns fosquet. Abandonam la megalòpoli posant rumb a l'esclat de vermells taronges i rosats que il.luminen el cel ponent. Destí: Santa Rosa, capital de la provínicia de la Pampa, 606 kilòmetres cap a ponent, atravessant l'oceà de verds, grisos, marrons i ocres de la terra plana. M'imagin en Quimi Portet inspirant-s'hi. El viatge és de nit, i tot i que hi ha poques opcions de perdre's -la ruta 5 neix als suburbis de Buenos Aires i mor a la rotonda d'entrada de Santa Rosa- sembla que aquí també s'imposa a poc a poc la moda del GPS. Així comença la navegació, pendents de la carretera i del GPS que va carregat de coordenades de "campos" així, el plural, que l'amo del cotxe ha visitat qualque vegada. "Campos" d'amics, de familiars, de clients, marcats per banderetes a la pantalla que a jo me recorden les senyes d'un pescador modernitzat. Els quilòmetres cauen volant i de tant en tant deixam enrera un camió de bestiar o un autobús de passatgers, i quan ens atracam a qualque poble cal baixar la velocitat per mor de les motos sense llums i els cotxes destartalats que acostumen a trobar-s'hi circulant a menys de 50 Km/h. També, cada cert temps, un cartell que avisa del número de telèfon on s'ha d'avisar si es troba una vaca amollada enmig de la carretera. Tot i que els meus contactes a Santa Rosa em comenten que darrerament "con esto de la soja" cada vegada hi ha manco camps dedicats a la ramaderia i per tant -efectes col.laterals de la cojuntura mundial- la carretera s'ha fet més segura (almanco pel què fa al risc de col.lisió amb vaques, bous i vedelles). I cada dos o tres kilòmetres una lleu corba, ara a l'esquerra, ara a la dreta, romp un poc la monotonia de l'eterna línia recta de la carretera.Sis hores després una filera kilomètrica d'eucaliptus a banda i banda de la carretera dóna pas a la surrealista visió de l'esclat de llum del casino que romp la foscor primigènia de la nit de la Pampa.