Tomàtics? de pera, ben madurs, de Tucumán.
Ceba? Blanca, de Salta.
Pebre? Verd, de Mendoza.
Alls? Morats, de Tucumán.
Oli? verge d’oliva arbequina, de Tàrrega.
Tàperes? Avinagrades, del Marroc.
Figues? No n’hi ha, però podrem passar sense.
Pa? Beguette és l’únic que he trobat, ara l’estic torrant dins el forn.
Oliaigua? Apunt de menjar en 40 minuts!
6 comentaris:
Uff em recordes que fa unes quantes setmanes que no feim oliaigua. No sé si els tomàtics seran del Tucuman. Tanmateix crec que el posarem a la llista de menús per aquesta setmana
Tan senzill com és pel que fa als ingredients i tan complicat fer-lo quedar bo... Llàstima de figues. Aquí, amb les pluges, s'han obert les que quedaven.
I, per cert, despús-ahir, dia 16, per sopar, vam tenir una menjada de verderols. No vam poder evitar pensar en tu.
Isma: si els tomàtics són bons i s'és un pèl rata a hora d'afegir-hi aigua, és qüestió de paciència i un pessic de sucre per matar l'acidesa dels tomàtics.
Del tema verderols, cosa havia sentit. Diverses fonts confirmen que ha estat un bon any per raors i per verderols. A vam si t'ho explic amb més detall per mail o per telèfon aquest cap de setmana.
Ummmmm!! quina gana.
Volem veure ses fotos!!!
Borja,
me sap greu, però binibloc no és, encara, un fotobloc.
Ara, si et serveix de consol, va quedar prou bó.
Llàstima, m'hauré de quedar amb ses ganes de veure un oliaigu argentí.
Publica un comentari a l'entrada