Brothers

Com si Natalie Portman no fos prou alicient a l'hora de la tria a la cua del cinema, resulta que la darrera den Jim Sheridan -The Boxer, In the name of the Father- es va reconvertint, tal com avança la película, d'un previsible drama senitmental -amb triangle fatal i unes quantes quarterades de tensió sexual no resolta, tot plegat amanit amb les dosis convenients de patriotisme ianqui de bandera de barres i esterelles i l'USMC com a guest star- en una punyada forta a la boca de l'estómac que acaba conformant el que possiblement sigui el primer exemplar de film antibèlic amb la guerra de l'Afganistan com a teló de fons.
I el mèrit de la película no és tant el missatge moralista sobre la suposada maldat de la guerra com a teló de fons sinó el fet que el transmet amb un llenguatge que de ben segur que no deu resultar gens agressiu vist des de qualsevol base militar d'Iowa i Minessotta.
Tot plegat, fa que li poguem perdonar al director qualcunes concessions clàssiques com la figura del pare exsoldat que encara arrossega les seqüeles de Vietnam o la mirada sobre uns Talibans intrinsicament dolents sense matisos.
I finalment, però no menys important els fans de Natalie Portman hem d'argraïr-li a l'irlandès que tot i forçant la versemblança temporal (neu a principis d'octubre) construeixi tota la película sobre un escenari gelat que esdevé homenatge no gaire subtil al Beautiful Girls on vam descobrir i on vam torbar-nos profundament amb l'al.lota dels patins de gel.