El temps dels grans velers

Dijous em vaig passar el dia més enganxant a la finestra del què és habitual. El motiu: amb un interval d'hora i mitja entre cadascuna, van anar entrant al dic nord de Buenos Aires, açò és: davant de la feina, els barcos escola de les diferents armades que participen a la regata Velas Sudamérica 2010.

Encara record la profunda impressió que em feu l'Amerigo Vespucci quan d'al.lot el vaig visitar al moll de ponent del Port de Maó. Ahir vaig reviure aqueste sensacions passejant per davant de les fragates i pujant a aquelles que ho permetien.
Dels 10 grans velers amarrats al Rio de la Plata, em qued amb la marxa -a ritme de Mariachi- de la Cuauhtémoc: construïda a la Ría de Bilbo quan encara hi havia drassanes i que és l'unica amb un nom amb reminiscències precolonials. Davant meu, un guardiamarina no es cansava d'explicar que en Cuauhtémoc va ser un important líder de l'època precolombina.
Simpatia també a bord de la Sagres, hereva d'una de les millors tradicions navilieres de la història, construïda l'any 1938 per la Kriegsmarine.

I un escarruf en passar per davant l'Esmeralda Xilena, "Por la razón o por la fuerza" és el seu motto, i davant la populista Simón Bolivar que ens retruca: "Patria socialista,... o muerte" així amb punts suspensius i tot, com perquè et doni temps de pensar-hi.

Tot plegat, un cap de setmana on Buenos Aires s'ha girat a la mar i on també hi ha hagut temps per estampes si més no curioses, com la de totes les tripulacions vestides de gala desfilant per l'avinguda Nueve de Julio per acabar -amb la del Juan Sebastián de Elcano entre elles- rendint honors florals al monument a José de San Martín, heroi nacional de la independència i assot de les tropes reialistes tot just fa dos-cents anys.