Navegant

Els dubtes sobre la condició fluvial del Rio de la Plata (i no una mar marronosa solcada fins més enllà de l'horitzó per portacontenidors, granelers i creuers) s'esvaeixen ràpidament amb la segona esquitxada rebuda des de la banyera d'un J-24 el primer dia de classe.
Els indicis, els troncs surant, el camalotes o illes de vegetació surant amb ocasionals polissons de terra endins, la correntada de baixada, les onades d'aigua menys densa que trenques més ràpides i se succeïxen un poc a l'atzar, sense la cadència de la mar,... s'ajunten un darrera l'altre, però és l'esquitx que no sala la pell l'evidència definitiva.
Fa quasi dos anys que tenc el riu a cop d'ull cada dia des de la feina i fins i tot fa un any que vaig poder negociar per tal d'aconseguir un despatx amb vistes, des d'on puc xoroiar d'amagat les maniobres d'entrada i sortida de la flota de Buquebus, dels portacontainers de la MSC, de la China Shipping Co, i -en temporada d'estiu- dels creuers de segona, ja en el declivi final de la seva vida, que la Pullmantur, la Costa Crociere, la MSC Cruises i la Royal Caribbean envien cap aquí baix durant l'hivern caribeny.
Dos anys i unes vacances de nadal a Menorca amb mal temps durant vint dies seguits han hagut de passar per tal de fer-me prendre consicència que la naveguera és massa forta. No sé si pel meu pedigrí europeu o pel ritme un poc més pausat de l'estiu, el cas és que l'elitista Yacht Club Argentino no m'ha posat masses pegues per embarcar-me en l'intensiu d'estiu del curs de regates de creuer.
Després d'uns dies d'adaptació forçada i forçosa (tornar a repassar maniobres mig oblidades i aprendre de nou un ranxo llarg de termes nous, com per exemple la mitja dotzena de quasi sinònims qie s'empren per fer referència a un cap depenent de la seva funció) ja torn a sentir-me menys pressionat i amb més incentius per no enviar a la merda el despertador quan sona dissabtes i diumenges també a les 6:45.
I rallant de pressió. Pressió és per exemple quan t'envien al timó d'un J-24, 7 metres escassos d'eslora, sense motor i amb la major a mig hissar per tal que maniobris per sortir de port, esquivant els altres barcos fondejats i apurant al màxim el moment que t'obren la barrera que normalment tanca l'entrada de la marina impendint-ne l'entrada de porqueria. O quan amb una sudestada de 15-18 nusos sostinguts el veler escora 45% just en el moment que havies decidit de virar i una onada més grossa que la mitjana decideix que no hi ha virada que valgui. O quan has d'allargar els bordos d'aproximació al moll del club per cedir espai a un portacontainers de 240 metres d'eslora que ciavoga feixuc davant teu amb l'ajut de 3 remolcadors.
En resum, una xalada que et deixa, els dies de bon vent, la roba xopa i el cos fet malbé amb aquella agradable sensació de cruiximent que demana a crits una becadeta de mitjan capvespre, una fam èpica i un ensoldemà adolorit en muscles que ni t'enrecordaves que existien.