El camí de cavalls al costat de casa

Una de les agradables descobertes de les meves recents vacances illenques d'hivern ha estat comprovar i provar que el camí de cavalls, per fi! ja torna a ser al cap de cantó de casa. De fet, supòs que sempre hi havia estat, fins i tot molt abans que hi hagués casa, però el fet és que la magnífica feina feta per les institucions de l'illa, han donat, per jo, fruits tangibles aquest nadal.
Molt bé, Fundació Destí Menorca per l'el.laboració de la guia del camí i molt bé també, la feina de senyalitzar, eixermar, alçar enderrossalls i obrir portells. Posats a criticar per millorar només, potser, un prec a l'hora de millorar la senyalització en els encreuaments de camins, que a vegades i per qualcú no familiaritzat amb el recorregut, poden ser confusos. Per exemple després del deliciós tram del barranc de Biniparratx i en direcció as Canutells, els creuaments de camins de Binidalí estan -trob- poc senyalitzats.
Per altra banda hi he trobat també, encara, velles reticències del passat, com les barreres amb cadenat a l'entrada de s'Argoçam, supòs que als "senyors" que decoren l'entrada del camí amb ceràmiques de sargantanes no els hi agrada massa que un camí públic els hi envaiexi la privacitat campestre. Res que no se solucioni amb una instància davant el servei d'ordenació del territori del Consell Insular -ho he d'admetre: estava de vacances, tenia temps i ganes i vaig aprofitar per exercitar el meu català adminsitratiu. I a vam si prenen exemple d'aquest altre "senyor de lloc".
Més enllà de la càrrega simbolicoreivindicativa del camí -aquí en teniu un episodi antològic- la quantitat de passetjants, turistes i locals, que m'he trobat aquests dies de gener passejant pels trams del migorn menorquí són una bona prova de l'ús social i del rendiment econòmic de la iniciativa. Ben fet, entre tots.