Buenos Aires walking tour

Fa calorerta i el sol de tardor és ben estiuenc. Com en un basar a l’aire lliure, hi ha moltes botigues, paradetes de flors, espelmes i encens. I un al.lot amb un paner que ofereix a crits Saaalamine y Quesoo, maestroooo! Me sap greu, però tenc sobrassada i formatge a casa, amigo. Pares amb samarretes de Calamaro i fills adolescents que deuen pensar que Calamaro és un fòssil. Als quioscs hi ha els diaris de cada dia, al costat de Fuerza Aerea i Avion Revue, hi ha El Federal, Barcelona, i les arrugues exagerades de Clint Eastwood en primerissim pla a la portada d’Esquire. Hi ha una diosa de mamelles immemnses i mugrons tacats de nata que assegura que Messi es medio pervertidito en la cama i una altra deesa molt més real amb els cabells d’atzabeja, negres com les cullerades de carbó negre que Atxaga vessava pels carrers de Bilbao a mitjans dels setanta. I moltes més deesses, morenes, rosses d’aigua oxigenada i samarretes criminals, d’ulls blavíssims, marrons i verds, altes, baixes primes, grasses, amb ca, amb fillets, amb parella, amb bosses, amb presses, amb converseses telefòniques banals, amb comprera, amb amigues, amb son, amb maquillatge i sense. I davant el panorama no me perdon haver sortit al carrer sense un paquet de post-its amb el meu telèfon, email i adreça, just in case.