Un líquid que ni tan sols mereix el nom d’aigua. Negre. Quiet. Fètid. Sort que al cap d’una estona t’acostumes a l’olor. Enmig del riu brollen bufogues producte de ves a saber quin procés de fermentació anaeròbica. Els sorolls extranys, fantasmagòrics, guturals de les fàbriques de l’altra riba per moments semblen ecos d’un partit de futbol llunyà. Entre les desferres de l’ensorrada industrial hi ha un petrolier perillosament escorat. Amarrat amb cables d’acer no tornarà a navegar. L’única pintura que resisteix la mossegada del rovell és la que recorda als seus tripulants imaginaris que NO SMOKING. Hi deu quedar rastre de combustible al fons de les bodegues?
L’acer de la proa del Santo Corcubión s’ha rovellat a tal punt que el sol del capvestre n’il.lumina l’interior. A popa, a prop de la rampa on ja no hi pujaran més xerxes, hi ha un rodamón brutíssim que pinta amb la mà una planxa de color gris. Tothom té dret a redecorar la seva vida, oi IKEA?
I a l’i-pod, David Bowie em recorda que We can be Heroes, Just for one day.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Legal
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com
4 comentaris:
No té res a veure, però volia dir-te que sí, la pel·li de Lolita un fracàs... tant la de Kubrick com la que interpreta Jeremy Irons! Són fidels al llibre quant a argument, però perden tota la gràcia del cinisme i el patetisme de Humbert Humbert!
On hi hagi un llibre... que es llevi tot el demés!
I told you so,...
M'ha recordat tant a córrer per Puerto Madero fa uns 15 anys, quan encara no era a fashion place...Enlloc d'mp3 era la Rock & Pop i un Pergolini jove pels auriculars de la mini ràdio portàtil.
Un petó Àlex,
Laura
Díaz!
pots creure que jo la setmana passada passejant per fora del circuït turísitic de la Boca pensava justament que d'aquí deu/quinze anys aquesta serà la nova zona top de Buenos Aires?
Hauries de veure Puerto Madero ara! ple de turistes i amb els gratacels de l'altra banda que cada dia em tapen un tros més de riu.
I en Pergolini? bé, també té uns quants anys més i enguany ha deixat CQC per dedicar-se només a fer de productor.
Tornam vells!
Petonets
Publica un comentari a l'entrada