La campanya (ii)

Just quan na Cristina i en ZP estan apunt de signar un tractat que em reconeixerà drets polítics –restringits al vot a les eleccions locals i provincials, però que voleu que us digui?, la Ciutat de Buenos Aires està regida per una Constitució que ja voldrien moltes autonomies espanyoles-, aquest cap de setmana la campanya s’ha intensificat. Ahir el PSOE va ajuntar en un míting a Buenos Aires més gent de la que ha ajuntat mai a Menorca i avui capvespre era el torn del PP.

La cosa va en serio: cròniques del carrer diuen que fa quatre anys Fraga va perdre la majoria absoluta en bona part perquè va funcionar el vot-mimetisme i els gallecs americans van votar Zapatero per les eleccions a la Xunta. Altres, més malintencionats, diuen que va ser la manca d’infraestructura diplomàtica el què va privar l’exministre de Franco del cabal de vots d’emigrants morts que havia recollit en anteriors convocatòries.
El PSOE juga fort en aquesta campanya i a més de la nacionalització dels néts d’immigrants, Perez-Touriño ha vingut a la gira Sud-Americana carregat amb targetes sanitàries del sistema públic de salut gallec per tots. Una sanitat, per cert, en part finançada pel dèficit fiscal dels Països Catalans. Però açò és una altra història.

El fet és que en el circuït de cases gallegues la cosa treu fum. I no només en l’ambient carregat de morriña i empanda gallega. Avui matí al forn de pa, en anar a pagar la mitja dotzena de facturas i sangüchitos de miga, amb el canvi venia un flyer-invitació pel míting del PP. Li he hagut de dir a l’amable caixer que no, que gràcies, però que jo “ni gallego, ni español”, valgui la redundància dels termes per aquestes terres.
I he partit cap a casa barrinant la paradoxa d’aquests vells tan amables que cada dia de la setmana em demanen “que mais?” abans de fer el compte i cobrar, que devien fugir de la misèria gallega dels anys cinquanta i que amb el temps han esdevingut supporters de Fraga. Perquè no tenc cap dubte que ells segueixen votant Fraga, per més que es presenti Núñez-Feijoo, Aznar López o Rajoy Brey, vés per on, un altre gallec.

Tal com feia s’àvia Lola, que votava sempre an Felipe: a l’ajuntament, al consell, a les europees, al congrés i al senat.