De bon matí la discussió del berenar gira al voltant del destí de la propera etapa. Ja descartat Piriápolis i amb el vent encara de component est-sudest, Montevideo també se'ns fa enfora, amb l'afegit d'haver d'entrar-hi de matinada i amb poca aigua. Finalment ens decidim per una navegació costanera cap a l'est fins al port de Sauce, on depenent de la intensitat i direcció del vent hi serem en unes cinc o sis hores i quedarem en molt bona posició per creuar demà cap a La Plata.
El vent segueix completament de jeta i aprofitam per jugar un poc a fer bordos amb màxima orçada que ens atraquen i ens separen dels increïblement blancs arenals de la costa entre Colonia i Juan Lacaze. Pens que si no fos pel color fangós del riu ben segur que aquest paisatge ja hauria estat totalment urbanitzat. Cabòries de menorquí, ves. El fet és que la costa no mostra cap vestigi d'humanitat per moltes milles. El que més s'hi assembla és un grup de cavalls que passetgen per l'arenal sortits del camp que hi ha just darrera.
A mitjan capvespre amarram al mollet de Sauce, on l'Augustus II es veu imponent devora les quatre barquetes i velerets locals i la llanxa de salvament del segle passat. Acabam d'aclarair veles i cabina i aprofitam per anar a comprar companatge per fer una picada i guaitar a la vida de Juan Lacaze, que pel què m'expliquen gira al voltant d'una fâbrica de pasta de paper i un taller tèxtil i que a estones té imatges que semblen una mescla de Novecento amb al.lots que donen voltes a la plaça amb moto.
Cap al fosquet tornam a bord. Entre l'aperitiu a base de formatge comprat a l'únic super del poble, el salami, el malbec i amb el ritme de quan navegues, no són ni les deu que ja esteim rebentats i apunt per anar a dormir. Ni l'olor de verdura podrida de la fàbrica de paper ni l'escandalera de la festa del bar del club nàutic són obstacles per quedar planxats del cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada