Bitàcola I Buenos Aires

Els nirvis prèvis a la sortida, cascú els passa com pot. Jo he fet front als diversos ajornaments anunciats via SMS (jorge esta demorado. Retrasamos salida hasta las 15) (no te apures, sigue demorado. Salimos a las 16) fent un parell de compres de darrera hora -gorra, que la darrera va volar en una virada massa brusca l'any passat, protector labial, strepsils pel mal de coll i piles pel frontal. Finalment i com que a la feina ja no feia més que rodar, cap al moll on ja hi ha les bosses i aprofit per deixar definitivament la roba de feina guardada i començar a gaudir del cap de setmana llarg.

Arriben, ara un ara l'altre i acabam d'estibar les bosses i el menjar. Jo ja passaria les escotes i treuria les veles, més que res per matar l'espera. Sembla que bufa un poc de vent, però ens vindrà de jeta tot el camí. De moment res idò d'spinakker. Finalment, amb les degudes disculpes i un bòtil de malbec per fer-se perdonar, arriba el darrer, i en cinc minuts ja tenim motor en marxa, amarres amollades i ja navegam. Major i gènova 2 amunt i un poc de motor que no bufa prou. El relleu de Buenos Aires queda a popa i el compàs marca 30 graus de deriva respecte al rumb directe a Piriápolis. Acabam de guardar les coses i au, a fer milles.

Quan s'atraca el fosquet, el vent puja per damunt de 8 nusos i com a mínim podem deixar de cremar gasoil. Ara sí, que navegam en sèrio. Maldament sigui amb 40 graus de deriva sud-est i fent esforços per desferrar-nos de la costa de Quilmes. La cagada és que tirar un bordo ara esquivaldria a desfer lo poc que hem caminat. El vent segueix pujant d'intensitat amb la caiguda del sol que ens deixa una posta vermellosa -com gairebé cada dia- i una sensació tèrmica que segueix a la baixa i ens fa encadenar viatges a la cabina per afegir roba: calçons d'aigua, calcetins dobles, polar, anorak, gorra de llana i caripulla. I els guants, que fan poca feina amb escotes i caps però bon servei contra el fred.

Passat el moment d'introspecció i fotos de la posta, hem de començar a prendre decisions. No falta gaire perquè seguem damunt la costa de Berisso i per tant el bordo és inevitable. Després d'una ràpida deliberació i davant la perspectiva d'una nit de guàrdia fent bordos per avançar poc i gens amb un vent que ja arriba als tretze nusos i comença a esquitxar bastant prenem la decisió de fer cap al través de Colonia, on coneixem bé l'entrada del port i hi tindrem redossa. Rumb i veles acomodades en un angle més relaxat i és hora de disfrutar, ara sí de la navegació nocturna. La tripulació està mig endormiscada mirant de cercar redossa com poden i cagant-se de fred i la conversa decau. Com que em toca torn de timó, tenc prou feina a seguir els vaixells que pujen i baixen pels canals d'accés al port de Buenos Aires i als rius Uruguai i Paraná, així com les balises de barcos enfonsats. La mescla de sensacions fan passar el fred i el rumb permet que el vent arribi a puntes de quinze nusos i el barco a caminar-ne vuit sense que pateixi gens. En un parell d'horetes ens plantam a les envistes de Colonia just amb el canvi de torn, que m'allibera per fer una estona de jugar a l'astròleg aficionat. Finalment, sorim de l'endormiscament i la maniobra d'arriada de veles a les fosques ens recorda els catorze nusos de vent sostingut i -ja amarrats- ens convencem que hem pres una bona decisió.