Quan et conviden a fer el primer mate, tothom està pendent de les carotes que inevitablement acompanyen el primer glop: costa acostumar-se a un gust de gespa tallada fa un parell de dies. Qüestió de perseverància: amb els dies, les setmanes i els mesos, t'hi vas acostumant. Fins al punt que un dia, sense adonar-te'n, et trobes en un carrer qualsevol de Córdoba, comprant mate i bombilla. Llavors ja no hi ha volta enrera, i acabes el fosquet de diumenge davant l'ordinador amb el darrer mate del dia. Aquesta vegada íntim i privat, després de tot el dia de compartir-ne amb els amics.
Des d'un punt de vista gastronòmic el mate és, junt amb l'asado, l'element més característic de l'Argentina. Des d'un punt de vista social, comparteix el lloc amb el futbol com a element central de reunió i atenció. Fins al punt que ni tan sols la psicosi de la grip nova de fa un parell de mesos va fer perillar el molt social i poc higiènic hàbit de compartir baves. I mate, clar.
4 comentaris:
Si m'ho pots te recoman que un dia facis bereneta de mate cocido amb un alfajor...
On deia pots havia de dir permets, sorry.
T'he descobert el bloc cercant gent que s'hagués posat Les benignes com a llibre preferit. I m'hi quedo. Aquest estiu he estat en un país de mate i coincideixo amb tu. Si em permets aniré passant per aquí.
Joel: no és mala cosa, no el què proposes. Com quasi sempre, per altra banda. Besades polit.
Myself: benvinguda/t. A Binibloc sempre hi ha espai per venir a nevegar una estona.
Publica un comentari a l'entrada