Futbol

Surt del cine i els carrers de dissabte nit em recorden elsl carrers de Barcelona els dies de final de Champions. No passa una ànima. La pel.licula -Tarantino, que no acaba de convèncer- s'ha allargat més del què pensava i el partit ja deu ser a la mitja part. Poc moviment al carrer i poc ambient a bars i balcons. Devem anar perdent. El McDonald's és desert i la plantilla -sobredimensionat torn de dissabte vespre- mata el temps escoltant la ràdio d'amagat. ¿Vos no escuchás? No, ya se que vamos perdiendo dos cero. No me interessa.
Al bar de la cantonada de casa veig un altre gol del Brasil. Cares llargues i poques ganes de festa. Haurem de guardar els focs artificials per un altre dia. Només amb Messi no n'hi ha prou. Fins i tot a ell li fa falta un equip que l'acompanyi.
Déu està emprenyat a la roda de premsa i contesta als periodistes de mala manera. Molts ja en demanen el cap.
I dimecres, a passar pena al Paraguai