Vint dies no són res,...

...però quan me’n vaig anar hi havia eleccions, no hi havia grip nova i feia fred. I bé, segueix fent un fred de collons i sembla ser que els Kirchner han perdut les eleccions, com a mínim a la província de Buenos Aires, per un parell de punts per davall d’una coalició de peronistes dissidents –en aquest país a totes les coalicions electorals hi ha peronistes- i tenim ministre de salut nou i cent mil casos de grip nova, dels quals uns 90 morts. La psicosi no és tan forta com caldria imaginar i només es nota a les farmàcies i al carrer on els venedors d’alcohol en gel estan fent l’agost abans d’hora. Com era d’esperar, ja s’han detectat els primers casos de partides adulterades, que no contenen alcohol ni res que s’hi assembli. Com molt bé assenyalava en Pere fa uns dies, no acab d’entendre tot aquest enrenou. Més quan avui llegesc al diari que enguany la grip normal, la de cada hivern, matarà entre 4.000 i 5.000 persones a l’Argentina.
El fet però és que els meus atxems d’alèrgic no cauen massa bé en aquests dies en què la sensibilitat profilàctica està a flor de pell.
Respecte a les eleccions, sembla que definitivament s’ha obert la lluita intestina del peronisme per comandar això que s’anomena post-kirchnerismo i que se suposa que passarà el 2011, quan s’acabi el mandat de l’actual presidenta. Totes les famílies comencen a mesurar forces i a dibuixar aliances i tornen a aparèixer els fantasmes de sempre, ben reals amb en Menem sortit del dipòsit de formol on sembla que el guarden i en Duahlde amb un bronzejat italià que li remarca l’estil mafiós. Al voltant d’ells, un corredor de rallys, un de motonàutica, un milionari playboy i l’expresident d’un equip de futbol, tots possibles precandidats.
Ara fa divuit mesos que visc a Buenos Aires i aquests dies de vacances a Menorca he tornat a fracassar estrepitosament a l’hora d’explicar d’una forma mínimament inteligible el panorama polític d’aquest meu país adoptiu. M’hauré de donar per vençut?