L’embarcament està enllestit i les hostesses es preparen pel vol, n’anuncien la durada –dotze hores i mitja- i assajen el seu millor somriure pels passatgers de Business, mentres reparteixen revistes i cava català. Jo m’entretenc guaitant per la finestra i de cop veig un passatger que camina amb pas apressat pel finger en sentit contrari a l’habitual fent un gest com de “deixar-me fer”. Hi ha un cert enrenou entre les hostesses, amb un “oiga señor” seguit d’un “se acaba de bajar un pasajero, voy a ver que pasa, no me cerreis la puerta”. Al cap d’uns minuts d’incertesa, ve una altra hostessa amb una passatgera i avisa al comandant que és la seva dona i que vol baixar a veure i el pot convèncer. Una vegada ha baixat, se sent mig d’amagat un “como mínimo si ella vuela, nos ahorramos el follón de desembarcar el equipaje”. Dit i fet, al cap de deu minuts torna la dona, sola, i l’avió tanca les portes i parteix.
Moltes hores més tard, baixant a Buenos Aires, m’imagin el ram de roses que li deu haver enviat ell per fer-se perdonar el numeret. O no.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Legal
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com
1 comentari:
Espantós tu, quines coses més curioses passen.
A Menorca, es juny passat T.T ens varen baixar sa maleta d'un amic i sa meva ja que arribarem "last minute" aquella hostessa que sempre es troba a sa porta dins sa terminal que és qui et mira per darrer cop es DNI ens va fotre una bronca espantosa... Supòs que ens l'haviem guanyada ^^
PS: Així idò has tornat a l'Argentina?
Publica un comentari a l'entrada