Diumenge fosquet. Faig una incursió ràpida al centre comercial que queda al cap de cantó de casa: acab de rebre via telèfon la carta/encàrrec perquè els hi passi als reis mags/papà noël argentí i me queda una setmana justeta per donar-lis un cop de mà i que no decebin na Mar.
La veritat és que hi ha poques –dues- botigues de juguetes en tot el Shopping. En canvi pens que d’aquí un parell d’anys, quan canvii juguetes per roba, bosses i sabates, el lloc serà el paradís per la meva germana petita. La cosa està complicada: a banda de les inevitables Barbies, dels jocs de qualsevol cosa amb la imatge dels personatges de Disney (High School Musical, Shrek,...) i la gran sorpresa que Sega encara existeix i a més a més encara fabrica la Megadrive 16 bits amb en Sonic a la capsa, de moment tenc poc èxit com a ajudant de Papà Noël.
Davant el relatiu fracàs i l’allau de gent que omple la jugueteria (resulta que, ara ho veig, hi ha 20% de descompte només ahir i avui) decidesc fugir el més ràpid possible del lloc i aprofitar l’hora que hi queda de llum per anar a correr una estona. Camí cap a la sortida més propera m’atura una aglomeració d’al.lots, papàs, mamàs i hostesses. Vet aquí que, dalt un entarimat, el vell panxut i vestit de vermell rep els al.lots que se li atraquen entre porucs i fascinats a deixar-li la carta i a rebre un caramel. Sort, pens, que n’han triat a un que té cabells i barba blanca naturals, i és que per més que l’aire condicionat del centre ajudi una miqueta, avui hem tornat a arribar als 34 graus i jo que vaig amb calçons curts, sandalies i samarreta fot una suada. Per un moment ens creuam les mirades mentres intent esquivar la multitud i esper que hagi entès que la meva era de compassió i solidaritat. Jo sí que he entès, sense cap dubte, la seva: n’estic fins al gorret de tant d’al.lot i de més encarà de les seves mamàs pijes, fot una calor de tres parells de collons, cada vegada s’hi ajunta més gent en aquesta maleïda cua i ara mateix pagaria tot el que cobraré per aquesta merda de feina per un gintònic ben gelat, amb dues tallades de llimona i un parell de fulles de menta, per favor.
Pobre Papà Noël
2 comentaris:
Enviem un SMS amb el catàleg i el codi de la joguina i jo te la compro !!!!
Uff quin bombardeig, la tele ni t'explico i a la porta de l'escola cada dia hi ha gent amb caixes i caixes de catàlegs de joguines de la seva botiga repartint-los entre els fillets i filletes que surten. Massa!
Per cert, al Papà Noël de Maó li pica la barba, segons n'Abril (és que els sintètics cada dia els fan pitjors)
Salut!
Ahh amiga! com si fos tan fàcil. Les instruccions son prou clares: un joc de taula argentí. No crec que ni a ses voltes ni a la valenciana ni a cap catàleg dels que reparteixen a les escoles en trobis cap.
De totes formes, merci per l'oferiment.
El Papà Noël de Maó pica i el de Buenos Aires sua. No sé què és pitjor,...
Publica un comentari a l'entrada