Que más quisiera que pasar la vida entera,...

...como estudiante el dia de la primavera.

Com cantava el mestre Calamaro gros, des de la meva tornada del tour per l’imperi, la primavera s’ha instal.lat, sense vergonya ni excuses a la ciutat.

I a efectes pràctics, açò vol dir haver de compartir amb milers de conciutadans els boscos de Palermo que fins fa un mes i mig eren territori exclusiu dels corredors de cap de setmana. Vol dir també que elles penjen abrics i els canvien pels pits que sembla que han guardat tot l'hivern al fons dels armaris i que de tant en tant tenim tormentes apocalíptiques que s’acaben amb un esclat de jessamins encara humits que malden per reforçar encara més l’envestida voluptuosa del seu perfum que fa rodar el cap.

Ah! i també comença el temps dels gelats, que al país dels 50 milions de vaques són boníssims.