Un dels avantatges d'un catalanoparlant a Buenos Aires és que a vegades me puc permetre petits plaers secrets basats en el relatiu anonimat lingüísitic.
És el cas de dilluns dematí: he de donar un curs a la feina i m'han demanat que prepari un poc de música canyera per despertar al personal quan arribin a les 8:45.
I clar, si el fes a Barcelona, tal vegada tindria més problemes per fer-hi passar Mirall Màgic de Ja t'ho Diré. Sobretot per allò de "Tastador de pols màgica,..."
I per cert, és un crim que un monument com aquest no tengui un iutup,...
Me'n vaig a acabar de perfilar la llista de reproducció.
2 comentaris:
a mi també em sembla un monument de cançó, mirall màgic.com la majoria de temes dels primer ja t'ho diré: frescos i sense complexos.
per cert, m'encanta el teu blog, i em fas un pèl d'enveja... a l'Argentina... donant classes... que bé. continuaré llegint-te
Junt amb "Es vell pesacdor" dues de ses cançons on reconec un principi de creixement personal... un punt d'inflexió? De totes maneres estic amb tu i si s'ha de fer es fa un aplataforma en pro de monumentalitzar aquesta peça! salut!
Publica un comentari a l'entrada