S'ha acabat el Juliol més fred de la meva vida i, tal com feia per aquesta època en Miquel Vanrell amb la seva tropa -de la qual vaig tenir la sort de formar-ne part en una mítica ocasió- partesc Nord enllà.
El què passa és que en aquest món cap per avall (en sentit geogràfic) on ara visc, el nord significa climes més amables, dies més llargs, hiverns més bons de passar, i no necessàriament països més civilitzats, mes ordernats, més nordics...
Des de Buenos Aires en definitiva, el nord és Brasil.
Partesc per motius de feina una setmana a Sao Paulo. D'una megalòpolis a una altra encara més grossa.
Si el ritme paulista m'ho permet, en faré qualque tastet a Binibloc, si no en tornar, mirarem de posar ordem e progresso.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Legal
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com
3 comentaris:
Ralles den Miquel Vanrell, director d'Àngel Ruiz y Pablo durant aaanys? Allò que més record d'aquest home era com ens contava la rondalla "La flor romanial" quan faltava qualque professor... deu ser la rondalla que més vegades he sentit contar. I en tenc un bon record!
Bon viatge, per aquí ens morim de calor!
Ell, mateix en persona. I no ets l'única castellana/castellufa que ha incorporat la flor romanial al seu imaginari. T'ho ben assegur
Estimat, no hi ha color entre una i altra megalòpoli, crec jo. Aprofita per fer una caminada entre els carrers i carrerons que envolten la catedral i disfruta de la teva estada paulista tant com puguis i, si les reunions són forces disteses, no deixis de suggerir que les properes jornades de treball que s'hagin de fer a Brasil es traslladin a Rio. És una altra història. Beu Brahma i caipirinha (la de sake és la millor).
Publica un comentari a l'entrada