Enramada i sopar de vesins enmig des carrer gran. Sa calor i ses molles tortes des sofà-llit compartit de cas l’avis. De bon dematí despertar-se amb diana florejada “quinto levanta quitate la manta”. Berenar de ses festes amb coca-i-xocolati i dolces. Veure passar sa colcada des de sa finestra. Arreplegar peces per anar a ca na Célia a comprar una gilda o un cropán. Sa planada com a centre de l’univers amb es xoques, sa tagada, es xiringuitos de menjar, ses casetes de tir, es jaleo i sa música . Ses primeres pomades i veure a sa tele d’un bar com en Rebollo encen amb una fletxa el foc olímpic o com n’Indurain guanya un altre tour. Es conco que enguany surt de caixer i veurem ses canyes verdes des de dalt la sala. Escaramusses furtives dalt es mirador de calacorp i els nirvis de jugar a quick-i-amagar amb una al.lota que mai sabrà que la cerques. Esprémer llimones a ca sa tia mentres tastam un pastisset o qualque agulla de sobrassada. Can Tomeu amb es bòtils de pomada dins sa gelera i sa bereneta de n’Esperança. Davallada de caixers amb música de frases menorquines i els polos que tiren a cas gallegus i un ruixat d'aigua que cau d'un cel sense cap nivolat. Enrocades siderals a sa barra des Salón quan fa una eternitat que ha acabat es jaleo i ja reparteixen s’aigu-ros. Anar a tirar-se de sa punta de calasfonts mentres surt el Ciudad de Sevilla i arribar inevitablement tard as dinar de cada any.
Gloriós Sant Jaume.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Legal
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com
5 comentaris:
Pell de gallina, cony!
Belles paraules, vells records,... ses millors festes de sa meva adolescència, sense cap meva de dubte. Gràcies Tomeu i família per sa col·laboració, i a tots els amics amb qui es van compartir. Salut !!!
Si senyor! d'ara endavant et declar es meu propi "caçador de records", tot i que per rematar sa festa podriem incloure aquell magestàtic castell de focs d'artifici tirt des de Santa Anna, amb el final de Gloriós Sant Jaume fet amb uns artefactes que feien més fum que llum i sempre te quedava el dubte si es missatge no era un altre.
pd supòs que com a bons records no hi deu entrar sa den Jaume Peralta fet caixer batle, no?
Sant Jaume sempre és gloriós. Enguany, sense cas Sastre obert, el BBTres de s'Esplanada i el Camacho van ser els punts àlgids. Grans jaleos, sobre tot es del dematí, com sempre. L'Ajuntament, però, és rata i no van tirar més que unes 10 bótes de vi. Les canyes i la samba, indescriptibles i el darrer toc, molta tristor, casament i sentiment. Pell de gallina, com cada any. Ens queden 364 dies per tornar a vibrar amb Sant Jaume.
Gloriós Sant Jaume de part d'una castellufa amb molta ressaca.
Jordi, les postals, talment evocacions del passat paradisíac i indefectiblement perdut, em surten a raig i així les escric.
És evident que si hagués escrit l'entrada avui seria diferent, i és ver que sortiria l'artefacte pirotècnic que suposadament havia de dir "Gloriós Sant Jaume" però que l'únic que feia era fumar tot calasfonts un parell d'hores, no sé si sortiria en Peralta de caixer batle però si una hora i mitja de cua a "la Caprichosa" per comprar una pizza de pernil i formatge per endur i veure els focs de sa barana de calasfonts, o sa competició per avam qui s'enduia sa bandera espanyola de sa rotonda, i mig centenar de busos aparcats devora es poli vomitant turistes que van a veure es focs, o na Joana Pons cantant dalt una barcassa enmig de calasfonts, i es "cantares" de sa barra de cas sastre es dissabte de ses festes de ben prest, o en Reynés es saig escortant es passacarrers de gegants i capgossos i fent una aturada a cada barra de cada bar per recuperar nivells de líquid, o acabar de rebentar cos i ànima a sa sínia quan es fa de dia,...
Més de vint sant jaumes fan de mal resumir, ¿m'entens no?.
Maria, el teu comentari és el més meritori: un bon dia de Santa Anna fent la crònica ressacosa del passat immediat. Als altres, en canvi, només ens mou un punt d'enveja de no poder esser-hi.
Publica un comentari a l'entrada