Delivery

Gran invent aquest! Anglicisme màgic que dóna nom a una característica de valor afegit de pràcticament qualsevol restaurant de Buenos Aires.
Virtualment, pots telefonar a qualsevol restaurant, consultar la carta i rebre en un temps prudencial tot allò que et vengui de gust, sense cost addicional, excepte la propina pel motorista, ciclista, patinador o caminador encarregat de l'entrega.
Exemples de les darreres setmanes: pizza, d'El Cuartito, tot i que menjada a casa no és el mateix, sushi, empanadas, carn a la parrilla, pasta casolana. És a dir, un repertori ben representatiu del què es menja habitualment a la Ciudad de la Furia
De la mateixa manera, el supermercat, la tintoreria, la farmàcia, el quiosquer del cap de cantó ofereixen aquesta possibilitat: avui en dia gairebé tothom es pot convertir en l'antítesi d'un diògenes qualsevol sense renunicar a cap comoditat!

L'altra cara del delivery, més fosca, té molt a veure amb una estructura econòmica on el cost de mà d'obra és molt baix i té un esquema absolutament pecaritzat, que acaba incidint també en un índex d'accidents de circulació que involucren motos inusualment alt, atesa l'escassa envergadura del parc motociclístic local. Evidentment, la major part d'ells fan feina en negre i sense fer massa cas de les normes de trànsit: el jornal depèn en bona part del nombre d'entregues i de les propines recaptades.

PS mentres escric aquesta entrada al ciber del cap de cantó, acaba d'arribar el delivery pel dependent: pizza i coca-cola, 15 pesos, uns 3 euros.