Escoltes el Luis que te conta històries de militars colonials espanyols dinamitant les runes de la catedral d'Antigua per tal de convèncer al bisbe que cal canviar la ubicació de la ciutat. Que bèstia, no?
Tan bèstia com l'exèrcit entrant amb granades de fòsfor a la residència de l'ambaixador espanyol uns segles després i matant 37 persones.
O potser no és tan bèstia que l'orígen dels colorejats vestits tradicionals indígenes s'originés durant l'ocupació espanyola com una manera fàcil i a prova d'analfabets, per tal d'identificar a quin senyor pertanyia cada esclau?
Deu del vespre. Allà baix, al cap de cantó de l'ambaixada de la confederació helvètica, s'atura una furgoneta d'on davalla una tropa de xavals que s'enfilen a un arbre i comencen a desmuntar fil de coure dels cables elèctrics. Una parell vigilen i n'hi ha un que és apunt de quedar fregit quan un mal contacte fot un xispasso que fa feredat. No s'acolloneixen, suposes que la pega esnifada fa l'efecte i els hi lleva la por. La poca gent que passeja fa com si no els veies i a penes es decanten un poc. Al final es fan dels pocs metres de cable i parteixien. Uns quants a peu i altres penjats a la furgoneta. I tu t'ho mires, des de la seguretat del teu vidre blindat a l'habitació de l'Intercontinental.
1 comentari:
Guatemala, com tota centramèrica, és una mica diferent de la resta d'Amèrica llatina, Guate especialment (un 60% de població indígena, enfront de la resta on han desaparegut). Els convulsos 70 i 80 van ser tenir un aire un pèl diferent, i les Maras de després també fan que l'ambient sigui més enrarit.
Per cert, ja n'estas del tot segur que els vidres són blindats? una cosa és que l'intercontinental ho digui i una altra és que ho siguin de veritat.
Publica un comentari a l'entrada