Sant Antoni (amb un dia de retard)

Els qui hem nascut a la mar

tenim per pàtria una barca.

Hi alenam els temporals

també les llargues onades,

dols, amors i pietat,

vida verda i vida clara.

Amb el timó ben salat

de salobre i de paraules,

d’il.lusions de rem i pals;

amb veles quatribarrades,

antigues, de llibertat,

de vida i vent ben inflades

som mariners d’una nau

de nissaga catalana.

Per la llum certa del far

sabem que el port no nos manca;

per açò sempre avançam

carreres escumajades

i, tanmateix, enfonsam

llavor de cordes gruixades

en una terra lliscant

sota el cel, sobre les aigües.

Escàlums forts, ferm arjau

i l’obra morta ben blanca,

el nostre camí és de pau

-rumb d’autònoma frisança

per la nostra identitat-

la nostra proa no talla

més que cops de malvestat,

d’hipocresia… Destrala

fortalor de potentats

i ofega’ls dins l’insondable!

Vella lluita popular,

els teus braons braus com pales,

impulsin el navegar de Menorca,

barca i pàtria.

Els qui vivim a la mar

tenim per pàtria una barca.
 
 
Pere Xerxa. Els qui hem nascut a la mar