Agost

Com cada any, amb l'arribada de l'agost, els mails des de Catalunya es disparen amb dos clàssics: a) vaig uns dies a Menorca, recomana'm coses a fer i llocs per veure i b) passarem uns dies per Buenos Aires a veure si ens podem veure.
Enguany la cosa està bastant igualada, però hi ha una visita que me fa especial il.lusió i ja quasi estic tan nirviós com ells. Crisi? quina crisi?
Pels que van a Menorca, ja tenc preparada la llista de restaurants. Hauria de fer el mateix amb platjes, festes i coses per veure, no trobau?

Canvi de DT

Després que la setmana passada Chávez aprofités una roda de premsa de Maradona per anunciar el trencament de relacions amb Colòmbia, fa una estona que l'AFA ha confirmat que no renoven el contracte a Déu com a Director Técnico de la Selección.
 Cabrons!

Graffitis urbans

Eu sou um melao

(Corrientes i Azcuénaga)

Keith Jarrett. The Köln Concert

Part I



Minut 7:16

Part II



Minut 1:14

Geografia

Nàilon, Hams i Giravoltes.
Volantí, Capcers i Ploms.
Senyes, Pesqueres i Fluixa.
Càntir, Arjau i Escàlem.
Esca i Ganxo.

Embragar, Amollar, i Calar.
Llevar, fer l'Auba i la Prima.

damunt es Tall, a mitjan Aigu o dins s'Alga.
Fan flac. No en volen. capot.

Quin Toc Més Polit. Torna-hi!
Ara s'ha Clavat!

Una bona pescada. Ja hem fet sa caldera.
Prou n'hi ha que m'enfart de fer net panxes.

Yonwaba. Bulela, Madiba

Tata Madiba Mandela fa avui, 18 de juliol, 92 anys.

I mai no li podrem agraïr prou tot el què ha fet. No només pel poble africà. Per tu i per jo també.

Avui és un dia igual de bo com qualsevol altre per fer la teva contribució al Mandela Day. Jo ja ho he fet.

Per molts anys.

Resposta pública a un general equivocat

Com que sembla que el seu bloc no accepta comentaris, deix aquí el comentari que havia enviat a aquesta entrada de l'exmilitar, okupa i futur fill il.lustre de Maó (perdó vull dir Mahó/Mahón)

Senyor Alejandre,
tal vegada entost de cercar fantasmes on no n'hi ha, hauria d'aplicar un poc més d'humanitat. O simplement informar-se un poc millor. Llavors potser sabria que el delicat estat de salut del senyor Carbonell ja fa temps que -desgraciadament- li impedeix viatjar i fins i tot li ve just sortir de ca seva.
Però clar, és massa complicat, no?
Difami que sempre queda millor.

Recordau Srebrenica

On la vergonya va arribar al cor d'Europa

Mai més. Aumón.

Estatut? Constitució!

M'he aixecat tard i quan me n'he adonat, ja havia passat la convocatòria per sumar-me a la concentració de Buenos Aires en protesta per la sentència del tribunal constitucional.
De totes formes, jo també tenc qualque dubtte, com en Pere, respecte a la oportunitat de la manifestació.
Ras i curt i des d'un punt de vista juridicament assèptic, el què ha fet el TC és bastant previsible i crec que l'errada de concepte inicial era pretendre que l'actual constitució espanyola era prou ample com per fer-hi cabre un concepció federal i assimètrica de l'estat.
En aquest sentit, tenc una certa sensació de final del camí. Això és lo que hi ha i em sembla que esperar qualsevol altra cosa de l'actual marc és senzillament una il.lusió. A Espanya no hi ha hagut mai federalistes i un dels darrers que quedàven a Barcelona té Alzheimer.
Per tant, crec que l'eix del debat ha canviat: ja no és més o manco autogovern esgarrapat per les cojuntures electorals de cada moment. El nou debat emergent és entre una autonomia supraprovincial i una sobirania plena, seguida d'un exercici de delegació parcial en instàncies supraestatals.
Així és tal i com ho veig, des de 12.000 km enllà i vist amb el filtres dels mitjans de comunicació d'una banda i l'altra que llig de forma habitual (el confidencial, el pais, el mundo, avui, vilaweb i la vanguardia).

I per acabar i si en teniu ganes, escoltau què en va dir al respecte un savi:

5.- Deüstchland übler alles

Tenc un company de classe tan raru que per reivindicar el seu orígen alemany i el fet fundacional que el va marcar quan tenia 11 anys i son pare el va dur a veure entrenar la selecció de la RFA a la concentració de Córdoba, es dedica a fer regals als seus fills argentins quan alemanya guanya algún partit de la copa del món.
Setmanes abans del letal encreuament de quarts, ja li vam advertir que la seva política acabaria generant un problema escolar als seus fills i avui s'ha confirmat la tragèdia. No em cansaré de repetir que no en tenc ni puta idea de futbol, però avui que potser per primera vegada en aquest mundial hem jugat contra un equip en sèriu els alemanys mos han passat per damunt con una Panzer-Divisionen.
Després de passar el dia d'ahir celebrant la derrota de Brasil -cosa que em va permetre explicar per analogia molts dels meus sentiments politico-futbolístics a argentins descreguts- avui toca autocrítica i potser és que ni erem tan l'hòstia com els peridistes ens havíen fet creure, ni ara Maradona i companyia són una colla d'inútils i drogadictes. Però bé: el futbol es viu així, molta passió i poca raó.
Ja està: siamo fuori de la copa, tristeza nao tem fim -per dir-ho amb els termes que hem emprat fins a cansar-nos per enfotren's d'italians i brasilers. Només ens queda idò alentar els germans de la República Oriental de l'Uruguai i desitjar calladament que els deustchlander rematin la seva feina.

Obsessió

Aquest mundial m'està afectant més del compte. A jo mai m'havia interessat massa el futbol, i ara resulta que ja hi somii i tot. Aquesta nit sense anar més lluny, un 2-1 no sé ben bé de qui ni contra qui tot i que hi sortia en Messi plorant desconsoladament.
Premonicions? Malsons?