Pla per Porcel o Porcel per Pla

Com a part del botí de la meva incursió a les llibreries d'hivern, llig i rellig dins l'ensalada funerària que a can Plantea han decidit publicar-li a Baltasar Porcel. I no em malinterpreteu això d'ensalada funerària: el volum és potent, tan des del punt de vista de continent, ben enquadernat, tipografia grossa i clara, paper de qualitat, ideal per omplir metres de planestatge, com diria aquell d'Alaior, com des del punt de vista de contingut.
Com a mostra, un fragment de la conversa que, per escrit, mantingueren l'any 65 l'andritxol i el de Palafrugell:
- Si havíeu de definir el vostre estil, aquesta nitidesa i aquest relleu expressiu que us caracteritzen, com ho explicaríeu?
- El meu estil consisteix a posar darrere de cada substantiu l'adjectiu que m'ha semblat més precís segons un criteri de realisme poètic, adaptat al geni de la llengua (o sigui, al parlar del poble), i, per tant, sense perdre de vista la intel.ligibilitat elemental que la convivència exigeix. En moltes ocasions, no he obtingut cap resultat, com és visible.
- I quin és la vostra intenció o el vostre propòsit en escriure? Vull dir quines són les raons que us empenyen, a part de les professionals. Sant Joan de la Creu, per exemple, volia portar ànimes a Déu; Anselm Turmeda, en canvi, sovint es proposava de satiritzar els capellans...
- La meva intenció és la dels literats de tots el temps: descriure la meva època segons la tendència alliberadora que la caracteritza. Quan vaig començar vaig ser considerat un cínic i un anticonvencional. Ara sóc el mateix, però com que l'anticonvencionalisme i el cinisme han proliferat tant, sóc considerat un conservador. Tinc seixanta-vuit anys: és natural que sigui així.