dimarts, 20 de gener del 2009
Obama l'esquerrà
Barack Hussein Obama ja és president dels Estats Units d’Amèrica. I potser encara més important, George W. Bush ja no ho és. De tota la litúrgia, de tots els símbols, de la gran escenificació del traspàs de poders al cor administratiu de l’imperi, hi ha una imatge que m’ha sorprès en veure-la repetida per pantalla: en el moment de firmar el què supos eren els primers decrets, m’he adonat que mai havia vist la imatge del president blackberry-adicte escrivint a ma. Idò bé, resulta que Obama és esquerrà. Com a mínim per escriure. Això també és el change, we believe in?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Legal
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com
3 comentaris:
És cert! jo també m'hi vaig fixar... i també que sa veu de n'Aretha ja no és lo que era. Val la pena fer-se totes aquestes "mega" espectatives? realment ho veis com un moment històric? te sentit que el que es va veure ahir va costar 150 mil.lions de dòlars quan s'acte de'n Bush va costar 1/3 part...? me dóna sa sensació que esteim davant un efecte Lula de revolucionaris en queden ben pocs i no crec que duguin corbata, esper i desig equivocar-me! Pes meu gust li va faltar dir "...Ja sóc aquí!"Salut
TV3, El Periódico, El País... han anat fora fulla amb el nou president i tard o prest hauran de respondre de la seva militància i nul·la capacitat informativa, més tost, militant, partidista i imparcial. Creen expectatives basades en prejudicis i suposicions ben premeditades. No passarà res, mentre la classe política, judicial i periodística no es modernitzi i deixi enrera el segle XIX anirem passant pena i pagant la festassa.
Jordi,
respecte a la cerimònia i als seus costos, jo diria que forma part del joc i que en aquest cas, com sempre, la posada en escena és important. Me pens que de revolucionari no n'hi queda cap -el darrer va morir a Cuba no fa gaire i el tenen congelat a l'espera del moment oportú per enterrar-lo- i per descomptat que Obama no n'és. Tampoc és un socialdemòcrata a l'europea per més que -com diu en Joel- els mitjans vagin fora fulla amb ell. Guardant totíssimes les distàncies i demanant perdó per adelantat pel què estic apunt d'escriure, crec que part del què passa és el mateix que l'efecte ZP del 2004: com que els dos succeixen dues coses tan espantoses com Aznar i Bush, el cabal de crèdit amb què parteixen és immens i dóma per molt. Ep i això no vol dir que compari ZP amb Obama -no fotem!-. Com a mínim Obama assumeix des del primer dia que la cosa està magre i que venen mal dades. Ja és un pas.
Joel: després de la política econòmica decididament marxista dels darrers mesos de l'administració Bush amd nacionalització de la banca inclosa, me tem que per acomplir les expectatives dels media d'allà, Obama ho tindrà ben mal de fer. Tal vegada haurà d'emular Durruti i Ascaso.
Publica un comentari a l'entrada