Capvespre de desembre

Una tormenta furiosa desencadenada en el moment just ens ha enganxant a mitja maniobra d'entrada a port. Sort que la temperatura era d'estiu i que els trons i llamps no queien massa aprop.

Tot plegat m'ha tornat a gaudir una estona llarga de la sensació de banyar-se fins al carnet d'identitat davall una pluja tropical, que banya però no cala. Com canta el mestre

Ha plogut sobre el meu cap

I hi ha florit la gespa

(...)

El vent m’ha dut grans de blat

I com que ja és primavera

les espiques s’han llevat sobre la gespa

Fosquet d'estiu

La setmana vinent farà un més que vaig estrenar casa nova. De fet encara estic en fase d'interinatge, amb la meitat dels mobles pendents d'entrega -sobrevisc amb llit i nevera- i fent-me a la idea de dormir de cara a les teulades de la ciutat amb els llums vermells intermitents dels edificis alts i les estrelles, que -en contra del què podria semblar, malden per rompre la barrera de contaminació atmosfèrica i lumínica per deixar-se veure.
Estic com al.lot amb sabates noves, just quan comença a apretar la calor, amb una pileta de quinze metres que m'ha fet recodar que a nedar -com a anar en bicicleta- no se'n desapren, per molt de temps que passi. Entenc perfectament la reverència que sent el món àrab per l'aigua. Tot i aquí no patim, ni patirem durant molt de temps per escasedats aqüíferes, m'he de recordar bastant seguit que tenir una piscina al bell mig de la metropoli és un autèntic luxe, i per tant, no hi valen excueses per no aprofitar-lo mentre el temps ho permeti. Ja sigui de bon dematí o al fosquet després d'un dia d'estrés a la feina.
Totes aquestes refelxions de pa amb fontenta per tancar un diumenge deliciós sense haver de parlar de tota la vergonya aquesta del tema controladors, que ja m'ha robat prou temps del cap de setmana enganxat a la pantalla i seguint el despropòsit d'un govern que dia que passa, dia que va més a la deriva. Aquí, aquí i aquí uns quants recursos que resumeixen bastant aproximadament el què en pens.
Au idò, bona setmana a totes (i a tots).

Chillida Leku

Llegesc amb desolació que la crisi s'enduu per davant el jardí que Chillida va somniar a Hernani. Mir la tassa que empr per prendre el cafè cada dia a la feina i pens amargament que potser ara ha augmentarà de valor. El mateix passa amb la tela estampada que tenc a la capcalera del llit.