Voleu saber quina és la selecció musial del DJ resident en el què se suposa que és el club del moment de la nit portenya?
}
"Libre" den Nino Bravo i la versió d'"All my loving" de los Manolos en un interval de deu minuts. Això sí: no sé si gràcies a la selecció musical o a un molt bon màrqueting, però la realitat és que el nivell de las minas d'aquest boliche fa feredat. Amb dones així, s'aguanta tot, musicalment xerrant. Fins i tot l'estúpida i snob mania que tenen ara aquí de fer mabé el xampany amb red-bull.
diumenge, 15 d’agost del 2010
dilluns, 2 d’agost del 2010
Fred, sol i vent: Mel
Ahir em queixava an Pere que feia ences i avui m'he pres revenja parcial. Amb 15 nusos sostinguts de vent component Sud-Oest i marea altíssima les aigües del riu eren com un plat ben aferrats a l'espigó de Dársena Norte i el J-24 a estones volava. Talment un dia de Tramuntanada d'hivern devora els penyals de Cap den Font. Fred inclòs, clar perquè tot i el sol, el termòmetre no ha passat en tot el dia dels 8 graus.
Pocs valents navegant, excepte els al.lots amb els 470 que tenien regata -aquests si que són valents, per més neoprè que duguin-
Dits gelats i cossos retuts, però contents. Quina xalada. Només me falta una nedada d'aigua salada,...
Pocs valents navegant, excepte els al.lots amb els 470 que tenien regata -aquests si que són valents, per més neoprè que duguin-
Dits gelats i cossos retuts, però contents. Quina xalada. Només me falta una nedada d'aigua salada,...
diumenge, 1 d’agost del 2010
Va de braus
Serà casualitat o no, però avui la funció shuffle de l'ipod m'ha duit, d'entre els mil cinc-cents temes que hi tenc guardats, aquest vell hit de n'Albert Pla:
Aquesta setmana ha estat bastatant embafant amb el tema de les curses de braus. Déu n'hi do el ressó internacional del tema, fins al punt que a les pantalles ultramodernes que tenim dins els ascensors de la feina, la notícia va sortir-hi un parell de dies, junt amb la destitució de Déu i la ració semanal de baralles entre govern i oposició.
Com que no tenc una postura clara sobre el tema només diré que entre tots els arguments que he sentit/llegit/vist l'únic amb el qual no estic d'acord és amb el que el tema no té un component identitari. Per mi és evident que sí que el té. Una altra discussió és sobre quina és aquesta identitat basada en la festa al voltant del brau (i si no, demanau-ho a valencians, ebrencs i bascos). Tota festa és essencialment, identitat, per més bàrbara que ens pugi semblar. O és que potser colcada, cavalls i caixers no tenen també un component identitari forts? Ep! i això no vol dir que pretengui posar al mateix nivell cavalls i braus.Tal com em van dir el primer cop que vaig partir cap a San Fermin: pensa que un toro té banyes i no té caixer damunt que el meni: o sigui que ves viu. I tampoc vol dir que les festes, totes, no hagin d'evolucionar junt amb la societat. (Faig un apart aquí per dir que trob a faltar la opinió den Francesc Sintes sobre el tema)
Jo rescataria com a element positiu la qüestió el fet que un parlament, de forma democràtica discuteixi sobre un tema que hi ha arribat via ILP i que a més, els principals partits del país hagin optat per la llibertat de vot dels seus diputats, cosa que hauria de ser molt més habitual del què no ho és avui dia.
En qualsevol cas, us recoman que escotleu en Pla, que us contarà la tragèdia grega del fill que es rebel.la contra el pare i acaba mort per l'animal mític.
Aquesta setmana ha estat bastatant embafant amb el tema de les curses de braus. Déu n'hi do el ressó internacional del tema, fins al punt que a les pantalles ultramodernes que tenim dins els ascensors de la feina, la notícia va sortir-hi un parell de dies, junt amb la destitució de Déu i la ració semanal de baralles entre govern i oposició.
Com que no tenc una postura clara sobre el tema només diré que entre tots els arguments que he sentit/llegit/vist l'únic amb el qual no estic d'acord és amb el que el tema no té un component identitari. Per mi és evident que sí que el té. Una altra discussió és sobre quina és aquesta identitat basada en la festa al voltant del brau (i si no, demanau-ho a valencians, ebrencs i bascos). Tota festa és essencialment, identitat, per més bàrbara que ens pugi semblar. O és que potser colcada, cavalls i caixers no tenen també un component identitari forts? Ep! i això no vol dir que pretengui posar al mateix nivell cavalls i braus.Tal com em van dir el primer cop que vaig partir cap a San Fermin: pensa que un toro té banyes i no té caixer damunt que el meni: o sigui que ves viu. I tampoc vol dir que les festes, totes, no hagin d'evolucionar junt amb la societat. (Faig un apart aquí per dir que trob a faltar la opinió den Francesc Sintes sobre el tema)
Jo rescataria com a element positiu la qüestió el fet que un parlament, de forma democràtica discuteixi sobre un tema que hi ha arribat via ILP i que a més, els principals partits del país hagin optat per la llibertat de vot dels seus diputats, cosa que hauria de ser molt més habitual del què no ho és avui dia.
En qualsevol cas, us recoman que escotleu en Pla, que us contarà la tragèdia grega del fill que es rebel.la contra el pare i acaba mort per l'animal mític.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Legal
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com