Ni tan sols la més panoràmica de les càmeres de fotos fa els honors al Glaciar Perito Moreno. Per més Disneylàndia del gel i per més turistes emprenyats perquè plou, fa fred i el bar –industrial, d’aeroport- és plè i no hi ha qui trobi una cadira lliure, l’espectacle és difícil de descriure. Sobren, per inútils, les paraules. L’has de viure, veure, sentir. Penyal mòbil i sonor. L’explosió de renou del què sembla un trosset de gel que cau a càmera lenta des de dalt de tot en tocar l’aigua dóna una bona aproximació de la magnitud de la cosa. Aquest glaciar fa remor d’esquerdat!.
Esper poder-lo veure qualque dia amb els meus propis ulls...
ResponEliminaSí, jo també.
ResponEliminaEn sa meva vida sempre hi haurà un abans i un després del Perito Moreno. Per molts països que he visitat posteriorment i llocs impressionants, no puc evitar comparar-ho amb sa sensació de veure aquest gran glaciar..
ResponEliminaMaria Rosa